LA NARGONA 2013
La Nargona 2013 X Memorial Gemma Bach
Tot és apunt per a que el diumenge 16 de juny el Memorial Gemma Bach torni a disputar-se en terres Nargonines .
Des del 2004 La Nargona s’ha mantingut en el calendari de pedalades de Btt i aquest any no ha estat una excepció . Un cop més la població de Coll de Nargó acull aquesta prova oferint el seu entorn com un bon escenari per a la pràctica de la bicicleta de muntanya.
El Club Ciclista Tupedala que és qui organitza la prova, ha dissenyat 3 circuits per aquesta edició:
A) de 55km i 1900 metres de desnivell positiu
B) de 46km i 1480 metres de desnivell positiu
C) de 29km i 1000 metres de desnivell positiu
Per a que cada ciclista pugui triar el seu nivell , i que tothom pugui gaudir al seu ritme.
La Nargona 2013-X Memorial Gemma Bach ja escalfa motors.
Per a més información i inscripcions (fins el dijous 13 de juny)
ESCANYABOCS 2013
SUPER PEDALADA ESCANYABOCS 2013
LA SEU D'URGELL
26 MAIG
TRES RECORREGUS
Llarg: 50 km/1.600m
Mitjà: 38 km/ 1.100m
Curt: 27km / 550m
Tres avituallaments, assistència sanitaria, assistència mecànica, servei de dutxa, espai per netejar la bici i molt bon ambient per poder gaudir d'un dia d'allò que més t'agrada, la BTT
Camins i corriols per tronar-se boig de plaer i a l'arribada al parc del Segre, fideuà per tots els participants.
www.escanyabocs.com
Recollida de dorsals i inscripcions al parc del Segre dissabte de 8:30 a 13h i diumenge de 7:30 a 8:30h
Sortida: plaça de les Monge a 9:00h
Arribada: Parc del Segre
El CC Tupedala sol·licita permisos i autoritzacions de pas per camins privats, els quals tenen l'accés restringit durant la resta de l'any. Degut a que el recorregut de la Pedalada de l'Escanyabocs transcorre per propietats privades a les que ens autoritzen a accedir-hi exclusivament per a l'Escanyabocs, els responsables de l'organització fem una crida a la responsabilitat de tots els participants de no enregistrar el recorregut amb equips de GPS per tal d'evitar-ne la difusió i distribució pública del traçat per Internet o cap altre mitjà. També demanem que, un cop finalitzada la prova, es respectin aquests camins i no se'n faci ús. En cas contrari, no serà possible dissenyar recorreguts tan atractius per a tots els participants de la Pedalada.
INSCRIPCIONS: www.escanyabocs.com
CAMBODJA
CAMBODJA
Un any més ens trobem a l'aeroport amb les bicis ben empaquetades i amb un “lleuger” sobrepès a punt per a començar les vacances. Aquest any el destí escollit és el sud-est asiàtic, concretament Vietnam i Cambodja.
Volem des de Barcelona fins a Ciutat de Ho Chi Minh (Vietnam), fent escala a Doha (Qatar), i una parada tècnica a Phnom Penh (Cambodja). Curiosament, els vols fins a Phnom Pehn sortien bastant més cars...
A Barcelona ens hem estat mirant els mapes, i tenim un parell o tres de possibles rutes, una entra a Laos, una altra va fins al centre de Vietnam...al final, la ruta l'anirem traçant sobre la marxa i no tindrà res a veure amb el que havíem planejat.
Dates: Del 14 d'octubre al 12 de novembre del 2012
Integrants del viatge: Gemma, Berta, Elsa, Aina
LA RUTA:
Distància en bici: 1035 km
Desnivell: Despreciable. És una regió realment plana!
Ciutat de Ho Chi Minh (Vietnam) – Svay Rieng per carretera principal. Des de Ho Chi Minh fins a la frontera amb Cambodja, la carretera està molt transitada. La sortida de Ho Chi Minh per si sola ja és una odissea, estem pedalant durant dues hores entre una massa de motos que no té inici ni fi, simplement cal fluir...i la ciutat es va “acabant” de manera gradual. Les cases a banda i banda de carretera seran la tònica de tot el viatge.
Sortint de Ho Chi Minh
Svay Rieng – Kâmchay Méa – Kâmpóng Cham. Aquest tram el fem per carreteres secundàries, que en realitat són pistes. Ens allunyem del trànsit i del fum, i entrem al món de la terra vermella. Aquí coneixem els paisatges que ens acompanyaran durant tot el viatge: arrossars infinits i selva.
I també aprenem que el mapa potser no ens serà tan útil com ens pensàvem...Hi ha pistes en totes direccions, i sembla ser que ningú coneix els noms dels pobles que surten al mapa. Així que ens resignem a fer més quilòmetres dels que toquen, i confiem en el nostre instint per dur-nos a Kâmpóng Cham.
Això pinta que no sabem on som...
Hi ha aiguamolls a banda i banda de la pista, i entenem que en aquest país no podrem plantar la tenda. Tot i això, no deixa d'haver-hi cases en cap moment, així que decidim demanar a una família que ens deixi dormir a casa seva i gaudim de la seva hospitalitat. L'endemà arribem a Kâmpóng Cham, ciutat a la vora del riu Mékong i capital de la regió.
Les nenes estan molt contentes de tenir convidades aquesta nit!!
Kâmóng Cham – Kratie. Sortim de la ciutat per la vora nord del riu, i l'anem resseguint. De nou, els habitants no coneixen els noms del nostre mapa, i no sabem exactament quina ruta seguim.
Finalment, a l'alçada de Chhlong creuem el riu i recuperem la carretera principal fins a Kratie. En aquest tram que fem per la vora del riu, descobrim que la pesca és també una part important de la cultura khmer, aquí hi ha famílies senceres que es viuen de la pesca de riu.
Cases construïdes sobre el riu Mékong.
Meandres quilomètrics del riu Mekong.
Portem 7 dies sobre la bici entre arrossars i barques, però amb un paisatge totalment pla, així que a Kratie decidim agafar un autobús fins a Ban Lung, a les muntanyes del nord – est.
Ban Lung és la capital de Rôtânah Kiri, la província del nord est de Cambodja, que fa frontera amb Vietnam i Laos. És una regió fins ara oblidada, que comença a obrir-se al turisme gràcies sobretot al Parc Nacional de Virachey i a la Reserva Natural de Lumphat, però que té altres atractius com ara nombroses cascades, mines, llacs en cràters volcànics i les muntanyes més altes del país, de fins a 1500 metres. Hi passem 2 dies gaudint de les bicis sense alforges...
A les muntanyes de Rôtânah Kiri hi ha molts boscos d'arbres de cautxú. Cambodja és un dels principals productors mundials.
Des de Ban Lung agafem un autobús fins a la ciutat més turística i segona capital del país, Siem Réab. Aquí es troben els temples d'Angkor, patrimoni mundial de la humanitat. Ens passem tres dies visitant-los amb la bici, i aprofitem que la ciutat està bolcada al turisme per menjar unes crepes, comprar quatre souvenirs i fins i tot fer-nos algun massatge...
Les 216 cares esculpides del temple Bayon sembla que ens mirin allà on siguem.
Aquí ens despedim de la Berta i la Gemma, que agafen un autobús fins a Phnom Penh i des d'allà fins a Ho Chi Minh, ja que han d'agafar l'avió una setmana abans que l'Elsa i l'Aina.
Siem Reab – Kâmpóng Kdei – Phnom Pénh. Amb els dies que ens queden decidim anar pedalant en direcció a Phnom Pénh per carreteres secundàries, ja que la carretera que uneix les dues poblacions és la mes transitada del país i no tenim ganes de menjar fum.
Seguint els últims treballadors que vam veure, aquí la pista ens deixava fer...
La intenció és pedalar cap a l'est, fins a Ta Seng, i d'allà anar direcció sud fins a Kampóng Thum per agafar un autobús. Però el mapa ens fa una mala jugada de nou, i la sortida de Siem Reab se'ns complica. Ningú coneix els noms del mapa, i ens costa bastantes hores arribar als temples de Beng Mealea, on passarem la nit a casa d'una família. L'endemà, havent trobat la pista bona i tenint clar el punt on som, comencem a pedalar per recuperar els quilòmetres perduts el dia anterior. Portem un molt bon ritme fins a Khvâv però allà, la pista, indicada com a carretera secundària al mapa, es converteix en un camí inundat per les pluges i amb passarel·les paral·leles per evitar els grans bassals.
Concentració màxima per creuar el bassal, no volem saber què hi viu aquí dins...
BONES FESTES
SORTIDA SOLIDARIA
Malgrat la pluja, s'ha fet la sortida per la Marató.
Moltes gràcies a tots els que heu estat pedalant sota l'aigua per una bona causa.
(s'ha recollit 406€ )
Estem al costat de tots els que pateixen aquesta malaltia i els volem donar força per lluitar i guanyar.
Ànims valents!
El càncer és la causa principal de mort de persones entre els 35 i els 70 anys. La recerca científica va obrint noves vies per tractar i curar aquesta malaltia. Catalunya disposa d’equips de recerca que tenen un alt grau de preparació per afrontar nous reptes i aconseguir que el càncer deixi de ser mortal i es converteixi en una malaltia curable o crònica. Per això, el 16 de desembre, La Marató de TV3 es dedicarà al càncer.
Nosaltres hem pensat en col·laborar i us proposem el següent:
Farem una sortida amb BTT, un recorregut fàcil i que molta gent pot fer, sense massa desnivell i per camins de bon accés.
També hi haurà una sortida amb bici de carretera de 3 horetes coincidint el lloc i l’hora de sortida amb la de BTT.
Com que estem limitats pel clima, no ho podem fer el mateix dia de la Marató, per això s’ha triat el següent dia:
Diumenge dia 11 de novembre de 2012
a les 10h al pont de la Palanca de La Seu d’Urgell.
Cada participant pot fer l’aportació econòmica que desitgi, es recollirà al lloc de sortida i la totalitat de l’import recollit s’entregarà a la Marató. Abans de la sortida es farà una foto de grup i s’enviarà a la Marató.
Recorregut:
Sortida de la La Seu d’Urgell cap a Castellciutat, travessarem la N-260 davant de l’hotel el Castell per anar direcció Anserall, pujarem fins a l’abocador de Benavarre, baixarem cap a la carretera de Bellestar i girarem a l’esquerra per dirigir-nos a la carretera de Castellbó fins a trobar el camí del Rec dels 4 Pobles, d’allà fins a Adrall és un passeig. Des d’Adrall, pel camí de la vora el Segre arribarem a la Palanca de La Seu d’Urgell i continuarem per fer la volta al pont d’Alàs.
Distància: 34 km
Desnivell: 450 m
Temps aproximat: 2:30 h
Si algú creu que el recorregut és massa llarg, a l’arribar al pont de la Palanca pot donar per acabada la sortida, d’aquesta manera la distància serà d’uns 25 km.
També us podeu afegir a la sortida a la Palanca a partir de les 12:15, i fer els últims 9 km.
Els participants han de portar el material necessari en cas de punxada i és obligatori portar casc.
No hi haurà vehicle d'assistència.
Ànims i a pedalar!!!!
COLL PEIXADER (ALT URGELL)
COLL PEIXADER (TRIALERA)
Ja hem fet la sortida del Coll Peixader i la descriuré explicant les diferents sorpreses que he tingut.
La primera sorpresa va ser que a les 9.15 estàvem l’Anna i jo sols a la plaça de Bellestar. Vaig pensar que com que dissabte va ploure tant ...la gent no s’animaria. Tot i que ja sé que normalment hi ha poca gent a les sortides de corriols esperava que vingués algú més que nosaltres dos...
Anem cap al Coll de Castellciutat on hi havia el segon punt de retrobament. Arribem allí i segona sorpresa... tampoc hi ha ningú... quina decepció...
...però de sobte veiem a la Sandrini pujant per la carretera... que wuai!!!!! I poc després el JoanCarles, el Xavi Pin, el Júlio Portugueiso i una mica més tard el Sanvi.... total que al final som set persones cap el Coll Peixader...
La tercera sorpresa és clara... HI HA DUES NOIES A UNA SORTIDA DE CORRIOLS....BRUTAAAAAL... HAHAHAHAHAHA.... això sí que és una gran sorpresa.... els temps estan canviant i jo estic perdent la fama que tinc...hahahahaha
La quarta sorpresa... i molt curiosa i poc esperada és que a les noies els hi ha encantat el corriol... diuen que s’ho han passat d’allò més bé... i per ser noies és d’allò més curiós....
Una sorpresa molt curiosa, la cinquena es que de les set bicicletes tan sols una era de doble suspensió... la del Joan Carles... que fort que a una sortida de corriols, trialeres i només una doble... m’encanta...hahahahahaha
Per últim...la sisena... la sorpresa més important... que ningú ha pres mal... que ja tocava... perquè últimament deu ni do...
Pel que fa a l’espectacular corriol... us l’explicaré com si fos un joc d’Arcade de marcianitus... INSERT COIN...comença la partida del PEIXADER INVADER...
Dalt del Coll ens parem a descansar, a fer petar la xerrada i menjar una mica. Els hi explico el que trobarem i els hi recalco molt que han de baixar segons el seu nivell tècnic, que sobre tot res d’apurar i fer-se mal... que el joc te dos sectors amb varies pantalles i que els marcianitus es transformen d’una pantalla a l’altre i que han de parar molt compte en no fer un GAME OVER.
La primera pantalla és un bon tros de corriolet sota un bosc humit i herbós on els marcianitus s’han transformat en unes arrels on has de vigilar per no tocar-les ja que estan humides i patinen una mica. Et poden fer un GAME OVER ràpidament.
Passem a la segona pantalla. El bosc de pins es transforma amb un bosc d’alzina i el corriol es fa més sec, aquí els marcianitus venen en forma de diferents ressalts rocallosos on pots bolcar fàcilment i que la prudència fa que tots agafin una vida extra i baixin de la bici... hahahaha
Tercera pantalla... Es una pantalla de “BONNUS MALUS” per agafar punts i carregar-te d’energia. Aquí el corriol és molt ràpid i senzill i fa les delícies dels ciclistes... però dura molt poc.
Passem a la quarta pantalla, la “BROKEN STONE”... quin perill de marcianitus... aquí transformats en pedres cantelludes i soltes que volen punxar-te la roda i fer-te caure... que delicada és aquesta pantalla... no pots badar gens...
...i arribem a la cinquena pantalla... el segon “BONNUS MALUS”, la Colladeta de la Torre. Aquí també hi ha un curt tros per agafar energia i descansar.
De moment tots anem escapant-nos dels terribles marcianitus, acabem el primer sector i comença el segon...
Pantalla sisena... on els marcianitus transformats en còdols de la mida d’un puny et volen tirar de la bici peti qui peti... sort que finalment no han pogut amb nosaltres...hahahahaha
Setena pantalla, la més delicada de totes, on hi ha el pas de les “DENTS DE SERRA”. Un festival de pedres soltes i ressalts amb força pendent amb un final delicadíssssssim on unes dents de serra amb forma de pedres tallants volen acabar amb les nostres rodes , aquí tothom torna a agafar una vida extra i posen peu a terra...
I finalment la vuitena pantalla, la del “Engany”, una plàcida baixada per un sotabosc d’alzina on els marcianitus estan tots massa cansats però amb una sorpresa final que pot fer que tinguis un GAME OVER del tot sobtat...
I així s’acaba la partida... tots els que aconsegueixen fer la vuitena pantalla reben una satisfacció immensa i el seu cos entra en un estat de satisfacció màxima i es submergeix en una pau infinita.
Ja ho veieu, no us heu de perdre la propera sortida... hahahahaha
TRANSPYR'12
SEGONA TRANSPYR JA FETAAA!!!!!
Tupedalins, ja l'hem fet... Ara que ja hem descansat i ens hem pogut tornar a centrar una mica amb la vida quotidiana, hi ha temps per pensar en el repte assolit.
Aquest any, els afortunats que hem pogut participar en la Transpyr, ens hem trobat amb un recorregut millorat i una organització encara més preparada que l'any passat.
Com molts ja sabeu, la Transpyr és una prova no competitiva que creua el Pirineu en BTT en vuit dies. Es pedala per parelles. Cada dia hi ha tres avituallaments al llarg dels 110km de ruta i és obligatori portar GPS.
La Transpyr a part d'un repte personal, també és una aventura meravellosa, una prova de companyerisme que et fa desconnectar totalment del dia a dia i on el temps passa ben poc a poc...companys... prepareu-vos una miqueta, poseu-vos d’acord amb algun amic per anar-hi, entreneu i proveu de fer-la... no us penedireu... la gent, l’organització, la ruta (cada any millorada), els paisatges, creuar el Pirineu de mar a mar en 8 dies... és meravellós... una setmana diferent on evidentment acabes cansat, però t’emportes amb tu uns records molt bonics, la satisfacció d’haver-ho pogut fer i nous amics amb qui quedar i pedalar....
Aquest any he compartit l’aventura amb el “Guiti”, molts de vosaltres ja el coneixeu, i tot i que no anàvem sempre al mateix ritme, la seva experiència sobre la bici i els seus coneixements de mecànica feien que tots dos poguéssim anar ben tranquils i tenir la seguretat de que els dos acabaríem.
Els primers quatre dies també els hem compartit amb el Gerard i el David, una altre parella de la Seu que més o menys anàvem al mateix ritme... la veritat és que els quatre hem compartit bons moments de riure i de patiment. Ha estat genial.
Pel que fa al recorregut es pot diferenciar en dues parts. Els primers quatre dies que són etapes de més de 100km amb molta pista i poc corriol i els quatre segons dies on els recorreguts són més curts i hi ha força corriols i un terreny molt trencat.
A cada etapa sempre hi trobem 3 avituallaments, aproximadament separats entre 25/30km, amb molta fruita que entra de meravella, pasta amb herbes i oli, gominoles, beguda energètica, etc...
Personalment a cada etapa portava un powergel i una barreta que no sempre consumia, no considero que faci falta gaire més, i de líquid com a mínim un litre, hi ha cops que arribava a l’avituallament quasi amb l’ampolla plena, però normalment me’l bevia tot.
Dit això, faré uns petits comentaris de cada etapa...
Etapa 1: ROSES-CAMPRODON
120km/2200m+
Jo l’he batejat com la “Baixa fums”. Resulta que al ser la primera etapa, i que és molt plana al principi, tothom surt a fondo, es roda a mitges de 20km/h fins als 70km. Però l’espectacle veritable ve a partir del km 92, a Oix, on en ple migdia hi ha unes rampes molt dures d’asfalt a 40º de temperatura. Es curiós veure els equips que s’han extralimitat en les seves forces descansant a les poques ombres que hi ha en aquesta pujada, es pot dir que les ombres estaven ben plenes i cotitzades...hahahahahaha.
Si hi aneu recordeu de guardar forces pels últims 30km.
