Els alt urgellencs Josep Capdevila i Enric Ramoneda, ambdós membres del “Blue Motors Team Btt” de Ponts, participaran a partir d’aquest diumenge dia 26 de febrer en una dura prova de bicicleta de muntanya que es disputarà  per terres andaluses.  L’”Andalucía Bike Race 2012”, que reuneix 436 participants de 22 països  que corren en parelles  durant les 6 etapes en que està dividida la prova.  Aquestes 6 etapes sumen 11500m de desnivell acumulat i 450 km de distància que discorren pels camins i corriols entre les poblacions de Córdova i Jaén.

Capdevila i Ramoneda tenen doncs un important paper per realitzar en la categoria de Master (majors de 30 anys)  i amb la previsió meteorològica molt primaveral, s’espera que els membres del Blue Motors Team Btt de  Ponts puguin pedalar en bones condicions, fet que també afavorirà a la resta dels corredors i ajudarà que els espectadors puguin gaudir d’un bon espectacle. Les 6 etapes queden repartides de la següent manera:

(Sempre amb sortida i arribada a la mateixa població).

26 febrer – Pròleg (XCT): Córdoba

27 febrer – Etapa 1 (XCM): Córdoba

28 febrer – Etapa 2 (XCM): Córdoba

29 febrer – Etapa 3 (XCM): Priego de Córdoba

1 març – Etapa 4 (XCM): Jaén

2 març – Etapa 5 (XCM): Jaén

 

Seguirem doncs l’evolució  d’aquests corredors durant aquesta setmana, en una de les curses més dures de tot l’estat.

 

 

                                

Jordi Ballester                                           Jordi Franquet

Inici de la Transpyr a Roses

5,50am

TIT TURI TURI TURI.....TIT TURI TURI TURI.....TIT TURI TURI TURI.....

ja està el collons del despertador d'algun eixelebrat que necessita dues hores per preparar-se....quins collons...

6,00am

TITITITITITITITITITITITITITITITITITITIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII......

despertador oficial.... mitja volta dins del sac i a continuar dormint....jajajajajaja

6,15am

ara sí, m'aixeco d'un bot i cap al menjador corrents per no fer cua i per anar als wc's d'allí ja que mai hi ha gent....jijijijijijiji

6,30am

fantàstic....un altre cop pa amb melmelada i mantega!!!!!! i d'això en diuen una dieta equilibrada???? jajajajajajaja.....

la veritat és que normalment hi havia pa i embotit, cereals, llet, iogurt, mantega i melmelada. I com que jo sempre esmorzo dolcet, doncs els 8 dies el mateix, tres torrades de mantega amb melmelada de maduixa, un suc de préssec, i algun dia un iogurt amb cereals. Per mi suficient i de sobres....

7,15am

preparar la motxileta amb les eines, el mapa del dia, l'altimetria, el GPS, un powergel, una barreta, dos bidons d'h2o, mirar la bici que tot estigui correcte i pair una mica.

7,30am

amb precisió quasi Suïssa és el moment més important del dia, sense aquest moment és impossible fer la sortida. Surto corrents cap al WC per fer l'última descarregada i posar-me vaselina al pandero.....jajajajaja sense això no soc capaç de fer ni 10km....jajajaja

sortida La Seu d'Urgell

8,00am

Petardasso i sortida donada.

Normalment aquí començava el calvari més gran. Intentar seguir al grupet inicial el màxim nombre de km possible per a anar el més endavant possible. Depenent de si començava amb asfalt o amb pista, pujada o pla, aguantàvem 30 o 5km.

Però per sort, el meu company petava abans que jo, que tot i que està més fort, psicològicament li tenia la guerra guanyada.

Hi havien 3 controls/avituallaments cada dia repartits al llarg dels 110km que de mitja em fet. Per tant cada 25/30km en trobaves un.

En el primer i últim t'inflaves a menjar síndria, meló i taronges. Semblava un concurs de "a veure qui menja més ràpid". Esporàdicament en algun hi havia pa amb nocilla, barretes, galetes i alguna altra cosa, però el que millor entrava era la fruita.

Al segon avituallament hi havia el dinar, gotets de plàstic amb macarrons i verduretes que entrava de meravella. I més fruita.

Per beure cocacola que ens en fotiem a litres i aigua amb sals que omplíem els bidons.

 

arribada Donosti

 

4,00/5,00pm

Hora aproximada d'arribada. Uff per fi s'acabava el mal de peus, de cul i de dits adormits. Com que normalment arribàvem dels 15 primers, mai feiem cua en lloc.

Seqüència d'actuacions després de l'arribada:

1- donar el carnet de ruta

2- donar el GPS per a que comprovessin que havies seguit i fet tot el track i per a que et carreguessin el del dia següent.

3- anar a atipar-te com un tocino de fruita, galetes, cocacola, plàtans, etz

4- netejar la bici amb una karxer. A mi em feia molta ilu, ja que com tots sabeu, feia anys que no la netejava...jajajaja

5- caaaaaaap a la dutxa.

6- netejar la roba d'anar amb bici. Dir-vos que amb un mallot i un culot és suficient, però millor portar-ne dos per si no s'asseca durant la nit.

7- Posar-se vaselina als peus, crema hidratant als brassos i cames, i pentinar-se (ja sabeu lo xungo que son els meus cabells si no els pentino...)

8- Dormir fins que algun pesat et despertés. Aproximadament en 1h....

9- Anar a preparar la bici pel dia següent. Evidentment la meva bici era la més vella de moooooolt tros. La majoria eren bicis de plàstic coreà (carbono) i de menys de 3anys.... si les comparem amb la meva EDR del '97.... doncs és normal que la gent li fes fotos....JAJAJAJAJAJAJAJAJAJA

Tant sols hi havia una bici de titani amb uns frens  V-brake com els meus, les altres 200 bicis eren amb disc.... m'encanta ser un romàntic....jajajajajajaja

8,00pm

"pastaparty", "festaparty", "festapasta"....bé, encara no sé com ho deien, en resum....EL SOPAR.

No gaire variat, consistia en una amanida amb tonyina, tomàquet i ous durs; pasta amb algun tall de carn, i fruita o iogurt de postres.

I cada dia el mateix. però com que a mi ja m'agradava, ja m'estava bé. Així l'estomac no se'n ressent tant....

9,00pm

tertúlia amb els amics, sobre tot amb la parella de Camprodon, que estan com una regadora i que jo ja els coneixia de l'esquí de muntanya. Quins sonats el Met i el Burgues, semblen personatges de llegenda d'un compte de fantasia.....

Després, anar a fer un tomb pel poble, unes cerveses, un gelat, etz

fins i tot algun dia ens tocaven la 1am....jijijijijiji però l'endemà costava aixecar-se....

llàstima que per problemes personals no hi vaig anar amb el meu millor estat anímic, que sinó ho hagués disfrutat el doble. Sort que el meu company em va fer costat en tot moment, tot i que els últims dos dies va intentar rebentar-me sense aconseguir-ho.....jajajajaja..... però això sí, va saber patir com un animal i es va entregar a fondo tant com va poder a totes les etapes....

moments de relax

 

11,00/1am

Anar a dormir, això sí, fent un bon petarró al mig del poliesportiu i tronxar-nos de riure tot seguit....JAJAJAJAJAJA.... que animals que som....

 

Bé, això multiplicat per 8 ha estat la Transpyr, una experiència del tot recomanable i apte per a quasi tothom, ja que hi havia equips que arribaven a les 20h passades.

Lo Positiu - Paisatges meravellosos, anècdotes...un munt, organització un notable alt, els nous amics i la convivència general amb tothom.

Lo Negatiu - El comportament d'algun participant on es veia una falta d'educació, respecte i falta de convivència amb els altres.

 

Si teniu interès sobre la pedalada que uneix el Mediterrani amb el Cantàbric, mireu la seva web....

http://www.transpyr.com/es/01.html

més de 800km i 20.000m de desnivell.

 

Classificacions:

Veureu que sortim a la classificació INDIVIDUAL degut a que al meu company se li va trencar el canvi i va fer un tros amb cotxe i jo vaig tenir de continuar ajuntant-me amb un altre equip fins a l'arribada. Però si mireu el meu temps de 52,25h, veureu que haguéssim fet la desena posició, gens malament per uns pagerols com nosaltres.

Els primers ens van treure 7h en els 8 dies, ho trobo molt poc tenint en compte els pajarons del meu company i que a les baixades hi havia dies que li hagués fotut un coet al cul....jajajajajajajaja

http://www.transpyr.com/docs/classigral8.pdf

Agraïments:

A L'ajuntament de la Seu i al Club TUPEDALA per donar-nos la possibilitat d'anar-hi i ajudar-nos en tot el que han pogut.

A CADIBIKE per esponsoritzar-nos i donar-nos complements de barretes, recuperadors, beguda isotònica i gels per a cada etapa.

muuuuuaaaakk

De l’1 al 4 de juny es va celebrar als Alps, just a la frontera entre Àustria i Alemanya, una dura prova de bicicleta de muntanya per etapes, la “2011 Craft Bike Transgermany powered by Nissan”.

La cursa va trancórrer serpentejant la frontera d’amdòs països sortint de Sonthofen (D) passant per Pfronten (D), Lermoos(Aut), Garmisch-Partenkirchen (D) i finalitzant a Maurach/Achensee (Aut), tots ells paissagtes alpins de postal on el verd i escarpats pics són una constant. Tanmateix, la bellesa dels paissatges no n’exclou la duresa de les seves pujades i l’alt nivell dels ciclistes del nord d’Europa, molt acostumats a pedalar en moll i amb baixes temperatures pròpies de la zona.

En quatre etapes els ciclistes van haver de pedalar un total de 329,40 km i salvar un desnivell positiu de 8.366 metres d’alçada.

Un total de 1200 corredors van participar-hi dividits en quatre categories: Homes elit on va guanyar el suís Christoph Sauser, dones elit on la finlandesa Pia Sundstedt va ser la millor, en Master (de 40-49 anys) on va dominar l’austríac Carsten Bresser i finalment en la categoria Senior Master (50 anys o més) el txec Milan Spolc va ser el més ràpid.

L’Alt Urgellenc Enric Ramoneda del “Tot vici en bici” va participar a aquesta prova assolint un onzè lloc a la catergoria Master, essent el corredor de l’estat que més es va aproximar a les primeres places. El de Coll de Nargó ja havia participat en altres ocasions en curses d’aquestes característiques i sempre amb bons resultats.

La Transgermany, que es va crear l’any 2007 ha anat evolucionant tant en forma com en contingut, ha sabut adaptar-se en el temps i ha anat posicionant-se fins aconseguir el nombre de corredors actuals, obligant a la organització a desplegar un important dispositiu per poder fer front a les necessitats dels corredors.

TRANSGERMANY 2011

 

En un dia completament estival s’ha sortit de Garmisch-PartenKirchen (Alemania) en direcció a la frontera austríaca, concretament a la població de Achensee Maurach.

En una cursa molt curiosa l’Enric ha pogut entrar el quinzè i ha estat capaç d’aguantar en la onzena posició de la categoria màster 40. D’un total de 450 corredors Master 40, no està gens malament.

Aquesta etapa, que ha començat a les 07:30, la qualifiquem de curiosa o innovadora perquè un cop iniciada la cursa, i a partir del quilòmetre 35, quedava neutralitzada fins al quilòmetre 70 on tornava a disparar-se fins al 106. L'alçada acumulada ha estat de 1630m. Definitivament ha estat una cursa d’estratègia. La maquinació es balancejava entre recuperar molt en aquest quilòmetres intermitjos i perdre el grup dels que t’estiren en pla, o d’altra banda no recuperar gaire i tornar a entrar en la zona cronometrada amb grups bons, que en carretera o camins plans podran combatre millor l’aire que frena molt quan es roda en pla. En aquests grups es roda més ràpid. L’Enric ha optat per la segona, sempre a totes.

 

En resum les classificacions han quedat de la següent manera: (4 Etapa).

Homes: Bettinger, Kaufmann i Lakata.

Dones: Bigham, Sundstedt i Landwing.

Master 40: Christophersen, Graseguer i Van der Sloot. (L’Enric ha quedat 15è)

Senior Master: Spolc, Ganser i Tronnes.

 

Finalment el resultat general en cada categoria ha estat el seggüent.:

Homes: Sauser, Lakata i Kaufmann

Dones: Sundstedt, Bigham i Landwing.

Master: Bresser, Grasegger i Van der Sloot. (L’Enric ha fet 11),

Senior Master: Spolc, Höpperger i Tronnes.

 

La cursa és espectacular i el desplegament també:

10 Fisioterapeutes treballant com animals, 14 motos de control i sanitàries, 27 camions de material i marques comercials, 99 persones treballant (a part de voluntaris, policies, etc..), 329,4 quilòmetres oficials, 8366m d'alçada acumulada, 4000 plàtans, 1200 ciclistes, 12000 barretes energètiques, 12500 litres d’aigua i productes isotònics i 4 de Nargó (imprescindibles).

 

Pel que fa a la manada que acompanyem al nostre corredor ho hem fet tant bé com hem pogut o com hem sabut i sempre amb l’única finalitat de que l’Enric entrés amb un bon temps. Val a dir que la cervesa alemanya està molt bona i pot arribar a confondre a les persones. Jo en algun moment determinat he cregut poder entendre l’alemà, però amb el pas de les hores les coses tornen al seu lloc i jo a la convicció de que no l’entendré mai.

La Lurdes, L’Eli i un servidor ens ho hem passat de primera acompanyant a l’Enric. Val a dir que és una mica curiós que un treballi i els demés s’ho mirin, però això no és per tothom.

 

Francesc París

Maurach. Àustria.