COMBINADA AL MONTEIXO

( Pallars Sobirà, Vallferrera )

Estany d'Aixeus

Diumenge 4 de juliol del 2010

Tot i tenir el despertador posat a les 6:00h del matí, no ens ha fet falta, els trons i la pluja ens han despertat.

Què fem? Aquesta era la pregunta d'algun mandrós que s'estimava més quedar-se calentó al llit que agafar la bici. Mai por! Decidim tirar endavant amb la sortida.

Àreu

L'inici de la sortida és al bonic poble d'Àreu (1220m) situat al marge dret de la Noguera de Vallferrera i al peu del Monteixo (2905 m).

Amb la BTT pujarem per una pista forestal, en bon estat, que transcorre pel mig d’un bosc d'avets al Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Al quilòmetre 7 del recorregut arribarem al pla de la Selva, la pista es bifurca en dos camins, el que va a la Pica d'Estats, i el de la dreta que ens portarà fins a l'aparcament d'Aixeus (1950 m), punt final per transitar amb vehicles. Allà s'ha de deixar les bicis i continuar a peu fins al cim del Monteixo.

TOST (Ribera d'Urgellet)

Diumenge 13 de juny

Avui hem aconseguit fer la sortida que ens va proposar el Jordi “Guiti .

Tota la setmana escoltant les previsions del temps, semblava que ens hauríem de quedar a casa, però no ha estat així.

Creu de canyamassos

A les 8h del matí hem sortit uns 25 bikes direcció Arfa per enfilar la pista del talla-foc fins arribar a la creu de canyamassos. Una vegada hem arribat a la creu, hem agafar un corriol a l'esquerra, no gaire ciclable al començament, la majoria hem baixat de la bici per poder superar el tram més tècnic de la jornada, l'únic que ho ha fet tot damunt la bici ha sigut el Carles C. Que uns metres més endavant ha tingut la mala sort de caure i fer-se mal en una mà. No ha pogut continuar amb nosaltres, l'ambulància l'ha vingut a buscar.

Aquest caminet ens ha portat fins a cal Pairot, casa semi derruïda, voltada de vegetació, que igual que cal Marroi forma part del poble de Sauvanyà

EN BTT PER L'ATLAS

Un dia de setembre l’Úrsula em va explicar el seu projecte de Nadal: anar a fer una ruta en btt per l’Altea. La idea em va semblar interessant però a l’hora prohibitiva: no podia faltar als dinars nadalencs. Així que vaig anar veient com se’m feia la boca aigua mentre elles preparaven el seu viatge, del 23 de desembre al 5 de gener.

Però amb els dies me’n vaig adonar que no estava sola, l’Aina i l’Elsa tenien les mateixes aspiracions beteres i les mateixes restriccions familiars. Vam mirar vols per internet i vam decidir seguir les passes de l’Úrsula i la Bego uns dies més tard, del 31 de desembre al 10 de gener.

La nit del 31 de desembre facturàvem les bicicletes ignorant que al final de la cinta de mercaderies especials no hi havia ningú per pujar-les a l’avió (devien estar preparant el raïm..) Vam arribar a l’aeroport de Marràqueix amb totes les alforges però sense cap bicicleta. Enfadant-nos amb un francès macarrònic vam aconseguir una nit d’hotel 5* i el compromís de que enviarien les bicicletes el més aviat possible.

trobant a farltar les bicis a la piscina de l'hotel de 5 estrelles