.....paisatge després de la batalla

Des de fa unes setmanes ja no cal mirar al cel el mati del diumenge per decidir si agafar la bici. Plou i no para de ploure. Un bot del llit i a la bici.

Som a les nou a la sortida i sembla que ni ha uns quants que encara donen voltes d’escalfament ¡¡al llit ¡!. Mitja hora d’aclimatació donant voltes al pati de les monges i bang¡¡, 70 bikers disposats als 35 km de pujades i baixades, trialeres, escales i corriols, passant per la Palanca, les Colladetes, Ballestà, Sant Antoni, Alàs, Les Peces i cap al Parc del Segre. Un recorregut molt variat i exigent, que va haver de ser escurçat (uff, vaya potra) per les condicions del dia.

De la pedalada vessant esportiva, no puc dir gran cosa, els bons ja devien haver arribat  a la Seu quan jo encara no havia arribat ni a Ballestà, però com ells vaig poder disfrutar dels magnífics i esperats  avituallaments (Antònia, l’any que ve et canvio el lloc ) i de l’excel·lent organització del club, un tupedala a cada cantonada, que no era qüestió de perdre’s ni defallir entre fanguers, esgotament i avaries.

A Sant Antoni les pastilles de frens ja han desaparegut, les ulleres també han volat. Queden unes quantes baixades però jo arribo encara que sigui frenant amb la sabata.

I si valia la pena arribar ¡!, rebuda megafònica personalitzada acompanyada de un bull, un pot de foiegras, samarreta, coca i xicolata, pernil, pam-tomata, tota classe de beures, rifa…. i un pot de crema solar factor 65. ( pel sol ¿? )

Com diu l’Angelineta de cal Salvadó d’Oliana: UN DEU.

Andreu Estany

Andreu Estany

maig 2008