LA NOCTURNA

Cesar, Núria, Pere

El passat divendres dia 01 d’agost a les 20:00 hores davant del Bar tahussà de la localitat de Nargó i amb una calor considerable, ens varem començar a reunir aquests 40 malalts de bicicleta per donar inici un any més a la pedalada nocturna fins a……Montanisell.

Un cop en el lloc i quan mires al teu voltant t’adones de les mil i una filigranes que la gent, mes ben dit els malalts de bici,  fem  per fer-nos la llum necessaria per dur a terme la fita, i deu ni do quins invents!!! Eh? Roso.

Bé, passats uns pocs minuts de les 20 hores i desprès de rebre els corresponents consells de seguretat de l’Enric, s’inicia la pedalada de la gent humana, que poc a poc es va endinsant en les muntanyes i en la foscor de la nit, on els més forts van allunyant-se i els altres els intentem seguir.

Seguidament i desprès d’una bona estona varen sortir els galàctics, Martí, pitu, Enric i cia, que …….bé, que voleu que us diga que no sabeu d’aquests fenòmens.

els galàctics

La pujada es va fer sense cap incident remarcable i amb un bon ambient increible, arribant a Montanisell als voltants de les 22:00 hores amb més gana que son, fet que va ser determinant per fer front al gran munt de menjar que ens esperava.

Solament una cosa i us ho dic de debó, l’any que ve no us la podeu perdre, per que aquesta trobada sempre es plena de riotes, anècdotes i d’amics que compartim el mateix vici, la bici.

 Cesar Jou

                                                     LA NOCTURNA II

A Coll de Nargó, ens trobem un altre any més a la plaça del poble, veient de lluny l’església, veient d’aprop les companyes i els companys seient en la terrassa del bar restaurant Tahussà que ens dona la benvinguda una altra vegada més.

Son les 20:00 la gent ja comença a estar neguitosa, ja veus qui se li comencen a relligar les tripes i qui comença a fer les primeres pedalades.

20:30 després de sentir les paraules de l’Enric, tots estem molt atens, sobre tot els que és la seva primera pedalada nocturna, comencem a sortir damunt les nostre bicicletes, primeres pedalades i ens  adonem de que serà una nit amb una calor penetran, és bonic el veure el grupet de persones allunyar-se, veure com la carretera s’enfila i tu mirés i penses dins una estona hauré d’estar allà dalt, puges i puges i vas veient les primeres llums dels companys com es van encenent i tu reticent a voler veure com cada vegada es va fent més i més fosc, però tu encara creus que i veus, fins que en un revolt tot pujant agafes grava, i tot i l’esforç per no cauré et veus assentat al terra amb el teu orgull ferit, sort que és de nit i ningú t’ha vist, ràpidament li dones a l’interruptor del teu frontal per veure que la tecnología funciona a la perfecció.

Albert i Miquel

Ja ets a dalt, puges amb companyia i la pujada es fa molt més suportable.  Comença els descens cap a Montanisell, lent, vigilant per no tornar a estimar el terra, al cap d’una petita estona ja veus les llums del poble, les quals t’enlluernen al sortir a dalt del turó,  veus que ja hi ha companys que ja han arribat, com cada any l’Enric s’entesta en dir que no és una cursa, però com cada any hi ha l’esperit de competició per una bona part dels participants (jo m’incloc), apart d’això per a mi personalment és una trobada, una estona d’estar amb un grup de persones que tenim en comú moltes coses, una és les nostres ganes de pedalar, d’anar amb bicicleta, però crec que hem de donar les gràcies a les persones que un dia van decidir organitzar una pedalada nocturna en un indret tant bonic, i no tant sols pel lloc si no perquè després ens espera un sopar a Montanisell, on ens seiem a la taula a parlar de la nostra pujada, de quin temps has fet, de com ha anat però indiferent al temps de cadascú l’important es asseure’ns al voltant d’una taula amb qui fa una estona hem estat compartint una pedalada nocturna, per això esperem tornar-nos a trobar en la propera edició pedalant sota un cel d’estels.

Albert Aubet