TRANSALP 2008

Arnau i Enric

PRIMER DIA:

Dissabte 19. Ens llevem d’hora.

Ja se sap, esmorzar, acabar de preparar el material i les bicicletes.

A les 9h anem cap a la sortida.

Sortim a les 10h.

El carrer es tot ple de bicicletes. De fet no es estrany. Hi ha 550 inscrits i alguns invitats.

Jo (Arnau) començo a notar una mica de "fluixera" a les cames. Ara ja començo a adonar-me que ha arribat l’hora.

Ahir li comentava a l’Enric “el capità” que em feia més por el 1º dia que els altres.

“segur que es sortirà a fondo, i a mes es ben pla!”

Després de les fotos de rigor que ens fa el Basili, arranquem.

El perfil semblava pla, però les pujades que hi ha pel mig, ens fan posar el plat petit a mi, i el mitja apurant pinyons a l’Enric.

La velocitat en pla “xupant roda”es per no creure-s’ho. Trenta llargs, quaranta… durant quilometres.

Cap al quilòmetre 53, comencem la pujada llarga. 700-800m amunt, fent zetes en una pista d’esquí. Ara si que plat petit, i ritme continuat. Avancem a bastants equips. Això si, sort que era 100% ciclable avui, perquè sinó… tot hi així fem una estoneta a peu, per solidaritzar-nos amb els altres que caminen, no es perquè no puguem, no!. No serem pas mes llestos nosaltres

Desprès la esperada baixada.

Jo ja li he dit a l’Enric, no cal anar massa ràpid….

Ja se sap, això ho dius quan puges. Però quan toca baixar… A FONDO!!!

Baixem ràpid. Però quan arribem a baix… altre vegada a moure aquell maleït plat gran. Quan queden pocs quilometres, començo a notar una mica de "fluixera".

L’Enric em diu que 3-4 kms. Aguanto, però un powergel, m’hauria anat “com anell al dit”, que es diu.

 

 

Arribem amb 3h45min.Hem fet 82kms, i 1900m positius. Estem contents. Creiem haver entrat dels 150 primers.

I… el Basili?? El busquem i no hi es. Havíem quedat a l’arc d’arribada. On deu parar?

El truquem. Esta ben fart de l’autocaravana. Porta 4h conduint i fent cues. Encara no ha trobat lloc on aparcar “lo trasto”.

Al cap d’una estoneta ja som tots junts. Menjar, beure, i explicar les anècdotes del dia. Riem, ens queixem del mal de cames (uns) i de les cues, estil Andorra (l’altre).

casa nostra

La tarda passa ràpid.

A dormir que ja es tard i dema si que hi ha desnivell. 3169m positius ens esperen.

SEGON DIA:

Diumenge 20

l'Arnau, pensant en el que li queda per davant

Ufff, quina nit!!! Ha estat fent ruixats tota la nit i fins que no obrim les cortinetes no ens n’adonem que tot és moll; sembla que avui serà un dia molt humit.

Hora d’esmorzar les 6 del matí, es tracta de menjar força ja que avui és una de les etapes dures. Més de 3000 metres de desnivell positiu amb 76 kilòmetres. Pujades d’asfalt interminables, pots riure de la pujada a Talltendre, més dures que les pujades més dures, però amb 10 kilòmetres per davant.

Tot i que rodem molt per asfalt, avui hem fet el primer contacte amb les trialeres;  forts pendents, pedres, arrels i fang, brutal que diria el Ballester.

Al final el temps ens ha aguantat sense ploure, però un parell d’hores després d’arribar ha caigut una pedregada que feia por i seguidament molta més aigua i fred. Esperem que demà ens aguanti el temps sense ploure, sinó crec que el nombre d’abandonaments seria impressionant.

Avui arribem en 63ª posició amb un temps 4h54’.

Després d’arribar, la rutina de sempre, hidratar-nos, estirar, menjar tot el que puguem, deixar les bicis apunt i fer un descans fins l’hora de sopar que acostuma a ser entre les 19 i 20 hores.

Avui amb l’autocaravana cap problema tot controlat pel Manager de l’equip, que ens cuida com pollets, ens fa de cuiner, de psicòleg, d’assessor amorós... bé un CRACK.

Apa demà ja tornarà a escriure l’Arnau.

TERCER DIA:

 Dilluns 21

 Porta tota la nit plovent.

Quant ens llevem a les 6h, ja ens veiem el “marron”.

Avui toquen 1400m d’una tirada nomes sortir, i arribem a 2700m, i ... desde la casa amb rodes, veiem com a dalt dels serrats, hi ha neu fresca!

La sortida la fem en mig d’una pluja fina però que no ens dona massa seguretat de passar un bon dia.

Al final, al coll, estem a 1ºC. Per sort a la cara sud, hi ha sol. Tota la resta d’etapa, es fa sota un solet ben calent.

Les baixades son rapidíssimes, de fet els frens fan pudoreta a escalfats, i de tant en tant els has de deixar anar per refredar les pastilles.

La resta d’etapa es fa be. Un segon port petit, una baixada rapida amb un tram de corriolet d’aquells amb arrels i pedres molles, però ja sabeu deixar anar els frens i fins a baix que es mes segur.

Els últims 20-25 kms, son per una vall de pujada. Anem resseguint un riu. Jo vaig primer d’un grupet, tallant el vent, convençut que porto bon ritme. Però al cap d’uns minuts, em donen el relleu. Ja se sap, sempre costa seguir el ritme del que passa a 1º, però ... avui el segueixo just. Al cap d’uns minuts em demana que li doni el relleu.

Si home penso jo, si ja em costa prou seguir a roda. Em disculpo, i li dic que no puc. Això deu haver estat la gota que ha fet vessar el got. A la primera pujada, s’han posat drets, han seguit a plat, i ens han despenjat.

La resta de quilometres, han estat infernals, veient com ens passaven equips i érem incapaços d’agafar-los la roda.

Es realment impressionant veure com mouen el plat gran per aquí.

Avui hem fet els 83.

Com a cosa curiosa, avui hem arribat a Scoul (Suïssa). La pasta party, com diuen al sopar que ens donen, s’ha fet a un restaurant dalt de tot de les pistes d’esquí. Hem pujat amb un telecabina fins dalt, i tot i que hi feia molt fred, la vista era excepcional.

Be doncs, res mes per avui. Fins dema passat.

 QUART DIA:

 Dimarts 22

 Per no variar aquesta nit també aigua; avui sortim des de la població Suïssa de Scuol, la veritat és que el poble és molt guapo, tot i que turisme no en fem gaire ja que arribem prou cansats i entre que fem una repassada a les bicis (neteja, engreix...). La veritat és que el únic que fem és pedalar, menjar i dormir.

Avui ha estat una etapa dureta, com totes, però per sort avui molt poc asfalt, paisatges cent per cent alpins, espectaculars!!! corriols per gaudir al màxim, per ara l’etapa més maca amb diferència.

l'Enric, pedalant envoltat de neu

La sortida com no podia ser d’altra manera amb fred i quatre gotes. De sobte pujada de més de 20 km amb regal al cap d’amunt, una borrufada que ens ha deixat molls i gelats alhora. Quin patir, si m’ho arriben a dir que al juliol passaria més fred que al hivern, no m’ho crec. Bé al final hem arribat força bé tot i els problemes gastrointestinals de l’Arnau.

Ja som a l’equador de la prova, així que ja falta menys. Demà l’etapa més llarga amb 122km i amb les forces cada dia més minvades.

Enric i Arnau

CINQUE DIA:

 Dimecres 23

 Aiiii!!! Aaaaiiiiii!!!! Aixo em deien les cames aquest mati quan m’he llevat.

Jo diria que ha estat el dia que m’he llevat amb pitjors senacions. L’Enric tambè protestava. Tambe es normal portem 4 dies ja!

La sortida d’avui? Doncs per sort per mi, de plat petit! Aixi si que no em deixen. Be els bons si!

El recorregut d’avui ha tingut dues parts ben diferenciades.

La 1ª amb pujades dures, pero per corriols de pedra. Amb unes vistes d’allo mes boniques (m’han dit, perque jo us prometo que no he vist gairebe res. Vaig un pel justet per seguir el ritme).

La 2º part, doncs que us dire... unes maleïdes carretes d’asfalt, d’aquelles on tothom va amb el plat gran a fondo, i on jo esbufego mes que pujant rampes del 20%. L’Enric m’ha ajudat un xiquet per aguantar el grupet amb el que anavem, quin patir!

Ara tambe us dire que aquestes maleïdes carretes fetes de passeig i parant als poblets a fer un beure, i tirar unes fotos, segur que serien ben boniques.

A l’arribada, d’avui hem compartit l’entrada amb uns bascos. Ja fa dies que ens les anem fotent, i avui com hem fet mitja etapa junts, doncs hem entrat aixecant els braços junts, un de cada equip.

Ja sabeu la resta, perque cada dia  es igual.

BEURE, MENJAR, NETEJAR BICIS, I JAURE.

Dema etapa reina de muntanya... 97kms, i 3900 m positius..... si si si, no m’he equibocat! 3900.

Vaig a dormir que dema sera... molt dur!

SISÉ DIA:

 Dijous 24

 Com últimament fem ens llevem a les 5:30 i de patac a esmorzar. Després acabar de fer últims preparatius, que si omplir bidons, agafar barretes, powergels i cap a línia de sortida, per ara sempre sortim des de el bloc B, n’hi ha tres, A, B, C  i et toca per classificació. Gairebé hi som sempre una hora abans, anar esperant fins... trenta segons abans de la sortida comença a sonar la cançó de ACDC Highway to hell i fot-li que ja comença!!!!!

Avui 97km amb 3900 metres de desnivell positiu, la etapa amb més desnivell. I com no podia ser d’altra manera, sortim i cara amunt uns 20km amb rampes espectaculars, tot i que les més fortes les trobem del kilòmetre 34 al 42, desnivells on no hi ha més remei que posar el 22-32, ja no hi ha una relació més curta. Bé tot el dia puja i baixa, per tal d’anar acumulant metres. Al final arribem a Kaltern en pujada i amb esprint final per tal de que l’equip de “l’Auita” no ens agafi, ja que els portem a escassos 50 metres.

Avui hi ha hagut una mica de moguda amb un poli-loco que no deixava desplegar el toldo de l’autocaravana en un aparcament al costat del llac; bé més que un lloc idíl·lic és un Salou 2 ple de Alemanys on et volen cobrar per tot, al final l’Arnau i jo ens colem i ens fem un banyet per trauren’s la pols i la suor del damunt. Al final decidim canviar d’ubicació el campament i anem cap a la zona de sortida on trobem un lloc a 50 metres de la línia de sortida. Avui hem anat a la Pasta Party i després hem conegut un republicà italià molt enrotllat... bé, amb moltes ganes de xerrar.

I ja al voltant de les 10  cap a dormir que ja només ens en queda dues!!!!

SETE DIA.... I EN FALTA...

 Hola “nenos” com diuen a Galicia.

Ja, ja se que no ve massa a compte, pero es que ja m’hi veig. Quan acabi d’aqui, em toca anar a menjar pulpo, i beure Estrella Galicia (es la marca de cerbesa d’allí).

Be passem a la cronica del dia.

Doncs a veure.... lo del mati com cada dia.

L’Enric posa l’alarma a les 5h30, jo a les 5h40 i ens llevem. Ell menja cereals, i jo pa amb tomaquet i embotit (be ell tambe en menja un xic, perque menjar, menja el nen!).

Despres ve el millor moment del dia. Tip, i una hora per endavant per no fer res. Descansat i sense mal a les cames, be un xic si.

I ... al cap d’una estona doncs a la linia de sortida. Avui com dormiem al costat, hem posat les bicis gairebe a 1ª linia de sortida del grup B.

Quan s’ha donat la sortida, a mi no m’anaven les cames. L’Enric, es trobava fresc com una rosa. Jo he esperat 5min. i despres, com em va dir l’Enric... doncs fins que no fagin “bunió” les cames, no es para. Al final hem fet la pujada de 1400m positius, i uns 20kms molt be. Jo m’he hagut d’empassar 2 powergels per aguantar el ritme. La baixada... doncs com sempre... a “ritme” pq no ens passi ningú. La resta de l’etapa, ha estat relativament relaxada, fins els ultims 15kms, on ens esperava una pujada de 700 m de desnivell, amb rampes dures, dures.

Hem arribat els 44. molt contents del temps i de la posició que hem fet. De fet es la millor posició que hem fet.

Els de l’equip Ederra, una taberna basca d’Arrasate,(son l’equip basc amb qui sempre compartim algun tram de l’etapa) tan sols arribar, ens han dit que on anavem tant depressa avui? Suposo que ja pensaven que els voliem guanyar a la general... (tampoc anaven tant desencaminats...)

l'Enric, fresc com una rosa

iiiiiii....... ja en queda una!!

VUITENA ETAPA

 Dissabte 26

Avui sí ja és la “refinitiva”, l’ambient és força relaxat pel matí i sembla que l’objectiu ja s’ha assolit; tant sols ens queden 62 kilòmetres i 1500 metres de desnivell positiu, total un aperitiu comparant-ho amb el que hem fet fins ara.

Moltes ganes de veure el “Lago di Garda” i fer una merescuda “litrona”. La rutina matinal sempre és la mateixa, llevar-nos esmorzar, relaxar-nos una miqueta mentre païm l’esmorzar, l’Arnau escrivint al seu diari i jo escoltant una mica de musica amb canya, per allò que diuen de l’activació... ja ja ja

Ens vestim amb la uniformitat de cada dia, però avui sense “camelback” ja que creiem que no serà necessari, així estalviem pes i total avui és l’últim dia, i si fins ara no ens ha passat rés tampoc cal dur tant de recanvi; agafem lo imprescindible, ens acomiadem fins després del nostre Team Manager, el Basilio, i cap a la línia de sortida.

final d'etapa

S’inicia la etapa a la població de Andalo, comencem pels carrers com cada dia, els quals estan plens de gent animant-nos i nosaltres traçant les corbes com el Rossi. Després d’un lleuger descens comença una pujada de dos kilòmetres infernal, per posar les cames a to. L’Arnau no té massa bones sensacions, cap problema, s’afluixa una mica el ritme, que el important és arribar. Seguidament una baixadeta que “nos sabe a nada” i cap amunt uns 16 kilòmetres, les primeres rampes són duríssimes, de plat petit i pinyó gros. Cadascú agafa el seu ritme i amunt, a l’estona veig que no ve l’Arnau tot i que només vaig uns 30 segons per davant seu, decideixo seguir el ritme de les “stupendes” germanes que corren a l’equip CUBE, crec que serà una bona tàctica, quan l’Arnau veu la situació, apreta els pedals fins que les cames li fan “bunió”... la tàctica ha funcionat!!!!!

Anem incrementant el ritme i la gent van cedint, ufff  un tram de patir i ja som dalt. S’inicia el descens per una pista pedregosa, on per llei de Murphi, tallo la cuberta del darrera, intentem reparar amb esprai i no hi ha manera, el tall és massa gros així que toca posar càmera i continuar avall. Al final perdem uns cinc valuosos minuts, que més avall ens frena molt ja que hi ha la trialera més tècnica de tota la Transalp on la major part de gent fa a peu i ens obliga a posar el peu més vegades de les necessàries.

Finalment arribem al kilòmetre 35 on el pla serà el que ens tocarà fins a l’arribada.

Al pla com sempre es fan grups i relleus, la velocitat és infernal, 40km/h amb la BTT. Anem en un grup de 6, dos alemanys i dos de Ciclos Getxo, que no fan ni un relleu i al final encara ens esprinten, pobrets, no han sigut capaços de finalitzar totes les etapes i ara no sé que volen...

Les abraçades, rialles i llàgrimes es repeteixen amb cada equip a la línia de arribada.

Ens tornem a abraçar amb l’Arnau i Basilio, ja ho hem aconseguit!!!!!

amb el Basilio, fen una beer

Marxem a dutxar-nos, dinar, a veure la crono del Tour i esperar la última Pasta Party.

 Comença la Pasta Party i tot perfecte, s’inicia el repartiment de premis i el temps comença a tapar-se i ja es sent algun tro. Deu minuts i comença a fer quatre gotes, deu minuts més i comença a diluviar, una tronada amb uns llamps que sortim per potes!!!! Molt malament per l’organització, això s’ha de preveure i fer-ho en un lloc a cobert. Al final l’Arnau fa una incursió per la pluja i recull els mallots de Finishers i cap a l’autocaravana a tancar “l’escotilla” que ja deu ser plena d’aigua.

la nostra party beer

Molls de tot arreu celebrem la victòria dins l’autocaravana, ara ja xerrem de la prova en passat, tot són anècdotes, nostàlgia i farts de riure.

Bé al final objectiu assolit, hem acabat la Transalp i a més dels 100 primers. No podem demanar més, tenint en compte que l’Arnau va ser  avisat amb tres setmanes d’antelació, ja que Josep per motius que no venen a compte li va ser impossible venir.

Bé, creiem que la 61ena posició final està molt bé, però de ben segur que si l’aigua no apareix en el fi de festa, haguéssim fet del top 10 a la Finish Party.