Només sortir de Solsona i fer uns 4 Qm. per la carretera, l'organització ja ens havia preparat una bona pujadetaper dins del bosc. Apali!! era tan estreta que es va fer una mica d'embús, però piano, piano vam anar passant. A mesura que allò s'enfilava anava veient gent pel costat canviant rodes.

Aquell dia va punxar molta gent. Jo pensava: Ostres pobres, quina mala pata !! Massa que vaig pensar..ja..ja..ja..vaig anar punxada durant 12 Qm., tots de pujada, quina ratllada de coco!

La major part de les trialeres (les meves amigues ja..ja..ja ) estaven al final, les menys instransitables, almenys pels meus pedals, estaven molt ben senyalitzades amb rètols que indicaven perill. Renoi les maleïdes punxes quin mal que fan!  vaig estimar el terra dues o tres vegades.

A qui no li van importar  gens ni mica les trialeres és al Gerard. Va arribar sisè.

L'organització un deu, de veritat. Ab punxes o sense, vam disfrutat. Gràcies companya per netejar-me la bici.

Eva Clausó

btt

Solsona