LA TRAVESSA DELS ALPS

Galibier

La segona setmana de juny la Roser i jo teníem uns dies de festa i feia temps que teníem al cap fer la travessa dels Alps amb bicicleta. Així que vam “col.locar” al nostre desentrenador personal, àlies Bernat, amb els seus avis de la platja una setmaneta i ens vam dirigir cap a Suïssa on havíem de començar la travessa dels Alps per carretera fins al Mediterrani, arribant a Niça.

Aquesta és una travessa que va des de el Llac Léman fins a Menton (al costat de Niça), travessant sis departaments alpins (Haute Savoie, Savoie, Hautes Alpes, Isère, Alpes de Haute Provence, Alpes Maritimes) i ascendint a una quinzena de ports mítics dels Alps.

Així doncs, el divendres dia 5 de juny cap a les 15h, aterràvem a l’aeroport de Ginebra i un cop muntades les bicicletes, carretera i manta cap a Thonon-les-bains, al costat del llac Léman. Uns 50 km de carretera nacional, que uneix Suïssa amb França i que semblava la de La Seu a Andorra en hora punta per la quantitat de francesos que tornaven a casa després de treballar.

Comet de Roselent

Un cop a Thonon, cap a la oficina d’informació a buscar alguna Gite per dormir. Val a dir que la visita diària al punt d’informació és obligada quan no tens cap reserva ni cap idea d’on anar a dormir. La nostra intenció era dormir en el que el francesos en diuen Gites de séjour, i que es tracta d’un tipus d’allotjament relativament econòmic i molt acollidor (36 € mitja pensió en temporada baixa). Com que en aquestes dates hi ha moltes coses tancades (comencen la temporada a partir del 15 de juny) ho vam combinar amb hotels (més cars i més depriments) i càmpings (fes-t´ho tu mateix)

Coll de la Madeleine

La filosofia de la travessa era de dur el mínim indispensable i així va ser (tot i així uns 5 kg): 1 muda de carrer, roba d’abric (Gore, escarpins, guants llargs, malles llargues, buffs, forro finet), tovallola, necesser, xancles o “crocs”, crema sol, 1 llibre, vaselina (Ballester.......), material de reparació de la bicicleta (càmeres, parxes, joc d’allens, alguna clau fixa, cinta americana, tronxa), una coberta (que quasi hem de fer servir) i...... la VISA. Ho vam fer servir tot i encara ens va faltar una navalleta per fer-nos el entrepans.

Sobre el paper teníem unes etapes programades, però la idea era d’anar fent “sin prisa però sin pausa” (tot i que per la Roser potser va haver-hi poca pausa) i vam anar modificant les etapes en funció de les forces i les ganes de cada dia, però sobretot per les condicions meteorològiques, que excepte els dos últims dies, van ser una mica durilles.

Coll de Telegraphe

Durant vuit dies vam pedalar per uns paratges increïbles i disfrutant d’uns ascensos i descensos fantàstics, fins que vam arribar al mediterrani després de 735 km i 15.350 metres de desnivell positiu, i havent superat colls mítics com La Colombière, Cormet de Roselend, Madeleine, Telegraphe, Galibier, Isoard, La Bonette, Turini, entre d’altres.

Coll de Galibier

descens del Galibier

Per acabar un parells de consells:

Coll de l?isoard

ascens al Coll de Restefond

Fins a la segona quinzena de juny no obren tots els ports (l’Iseran i Bonnette estàven “oficialment” tancats) i molts establiments estan tancats. Al juliol els francesos fan vacances, o sigui que deu estar tot a petar, tant les carreteres com els llocs per dormir (reservar). Crec que la millor època és la segona quinzena de juny perquè encara hi ha poc turista però en canvi ja està tot obert.

La tornada des de Niça està molt malament. S’ha d’intentar tenir alguna cosa programada. Nosaltres no teníem res i vam trigar 18 hores per arribar a Mataró (..i pedalant). No us dic res per arribar a La Seu o rodalies.

Collada de Parpers (Maresme)

www.route-grandes-alpes.com/ www.gitesdefrance.com/ www.meteofrance.fr/ www.altimetrias.com/ www.terradiversions.com

Roser i Sergi