PEDALS DE LAVA

(ni fonts ni ombres)

Setembre 09

Recórrer una illa amb bicicleta resulta atractiu i si és Lanzarote, enigmàtic.

Aquesta ruta permet conèixer l'illa de punta a punta a una moderada velocitat, per poder gaudir d'un entorn “diferent”

La feina comença uns dies abans, tot i que l'organització de Pedals de Lava ofereix la possibilitat de llogar les bicis, decidim emportar-nos les nostres. Desmuntar les bicis,embalar-les a les capses i transportar-les per l'aeroport, és una aventura.

La ruta té una distància de 247 quilòmetres i 3000 m de desnivell. Xupat..!

Per la gent del Pirineu que estem acostumats a fer coses dures, això serà un plis-plas...

...doncs, amics, no és cap regal....

Decidim fer-la en 5 dies, tal i com ens aconsella l'organització.

Puerto del Carmen – La Graciosa 64 Km. 350m de desnivell

Sortim de Puerto del Carmen, un dels llocs amb més afluència de turistes , al sud de l'illa.

La travessarem de Sud a Nord vorejant la costa Est, per arribar a Orzola on agafarem el ferry que ens portarà a l'illa de la Graciosa.

Després de passar per Arrecife (la capital) ja tenim el company que ens havien dit, el vent, és l'element meteorològic que més molesta als ciclistes (si bufa en contra) i no se perquè mai ve de cara, en feia tant que en algun moment ens feia perdre l'equilibri. La zona que travessem és desèrtica, camins i més camins vora el mar, sempre consultant el llibre de ruta per no perdre la direcció. Del paisatge no es pot dir gran cosa, i...com deia el Joan abans de sortir de la Seu, NO trobarem ni un arbre ni una font...en tots els dies....ja...ja..ja..

Una visita ràpida a los Jameos del Agua, ens serveix per recuperar la visió del color verd..

Es un dels llocs recomanables de visitar, aquest espai, va ser creat per Cesar Manrique.

Los jameos del Agua, son uns tubs volcànics (coves) condicionades per poder ser visitades, a l'interior, hi ha un llac subterrani d'aigua de mar, que puja i baixa amb les marees. En aquest llac hi viuen uns minúsculs crancs blancs, un dels símbols de l'illa.

La Graciosa 30 Km, 300 m.

la Graciosa

El segon dia a la Graciosa, que és l'illa més gran de l'arxipèlag “chinijo” i l'única poblada, es pot considerar un dia de relax.

Caleta de Sebo, la capital, amb uns 1000 habitants, és l'únic poble habitat tot l'any, a l'altre, Pedro Barba, sols els cap de setmana i en temps de vacances s'obren les portes de les boniques cases blanques.

Pocs vehicles circulen pels camins de sorra d'aquesta illa (no n'hi ha cap d'asfaltat), fins hi tot els carrers de la capital són plens de sorra.

platja de las Conchas

La visita a la platja de las Conchas és obligada, la barreja de colors, el blau turquesa de l'aigua amb el blanc de la sorra i la negror de les roques convida a assentar-se una estona i gaudir del privilegi d'estar gairebé sols en una immensa platja de Canàries.    

espectacular pont natural

L'endemà a les 8h agafem el vaixell que ens retornarà a Orzola on ens espera la Clara, per recollir les maletes (que ens transportaven cada dia als diferents llocs on dormíem)

Per informació a qui decideixi fer el Pedals de Lava, hem de dir que nosaltres vam trobar una mica llarg, passar dues nits a la Graciosa.

Pensem que amb una seria suficient.

De Orzola a Famara, paradís de surf. (50 Km. 1400m)

Famara

Ara ja estem a la part Oest de l'illa. Aquest etapa, és la més maca, també és la que té més desnivell, l'ascens al “mirador del Rio” val la pena, les vistes són impressionants, l'illa de la Graciosa sembla una joguina als nostres peus, gairebé la podem tocar amb els dits.

Les plantacions de figues de moro és el que més ens crida l'atenció, fem una paradeta per tastar-les i clar, ens queden els dits plens de punxes. Tots els camps i jardins estan coberts de cendra volcànica, que té la propietat d'absorbir la humitat de la nit i de mantenir-la durant el dia. L'Alisio, és el vent que bufa amb força a l'illa, és fresc i la humitat que porta s'absorbeix ràpidament per la terra. El millor mes de l'any per fer ciclisme i no trobar forts vents és el setembre.

Continuem el camí, i arribem a Haría, en aquesta vall, es troba la concentració més gran de palmeres de tota l'illa. Mentre prenem un refresc a la plaça del poble, tenim l'oportunitat de conèixer a un senyor molt amable, que ens porta a casa seva per ensenyar-nos entusiasmat la seva obra d'art, una rèplica de la primera bici de la història.

la Sílvia practicant amb la bici sense pedals

Continuem fins arribar al mirador, del Risco de Famara, la zona més antiga de l'illa, (entre 12 i 17 milions d'anys), les vistes són espectaculars . La part oest que dóna a l'oceà, és un penya-segat de 500m d'alçada i 20 Km de longitud

mirador del Risco de Famara

Passem davant d'una ermita amb un nom peculiar, per ser a un lloc on no hi plou ni neva mai, “la Virgen de las Nieves” deu ser en honor al Coca i a la Sílvia.

Finalment arribem a Famara, està desert, no hi ha ningú. Les casetes blanques alineades davant el mar i els carrers de sorra fina, descansen dels dies plens de gent que “surfegen” incansables damunt les ones.

De Famara a Playa Blanca,(68 Km, 700m )

En aquesta etapa deixarem la costa per endinsar-nos a una de les zones amb més atracció turística, el Parque Nacional de Timanfaya, un mar de lava que travessarem amb les nostres bicis, es fa dur , és un paisatge llunàtic on no hi ha res...només lava i més lava....em quedo al darrera de tots, la meva bici no té suspensió i cada vegada estic més trinxada...de sobte, sortint del no res...una espectacular planta verda i maca ...ooh com pot ser? la natura és sorprenent, pobra...em compadeixo d'ella i paro a regar-la amb l'aigua del meu bidó. (amb l'aigua del tupedala)

punt verd en un desert de lava

Pedalar per Timanfaya és una classe de geologia, et pots imaginar fàcilment com van succeir les coses temps enrere.

Les erupcions de 1730 a 1736 i 1824 van deixar una superfície de més de 5.000 hectàrees cobertes de lava. Aquesta pren diferents fomes en funció del temps de refredament després del temps de les erupcions. Arribem a Playa Blanca, un dels tres nuclis turístics més importants de Lanzarote. Passem pel passeig marítim que té gairebé 11 quilòmetres de llargada, cansats i acalorats, tenim ganes d'arribar, ens espera un banyet a la piscina de l'hotel. 

 De Playa Blanca a Puerto del Carme tenim 35 quilòmetres i 700 m.

Los Ajaches....

Ja ens queda poc!!

Però.....hi ha trampa! Quin pal, hem de passar per “los Ajaches” la zona més àrida, amb profunds barrancs, on no corre ni una gota d'aire, arrossegant amunt i avall les bicis, aquesta etapa es converteix en la més pesada.

UFFF! QUE DUR!

A l'arribar a la solitària platja de sorra negra, on només si pot accedir per mar o caminant, veiem que s'acosten unes canoes, apareix a la meva ment la imatge del capità Enciam (Jordi Ballester) i la Gemma, seran ells? je..je. ...

Bé, explicat d'aquesta manera, us podeu preguntar on és la dificultat d'aquesta ruta, doncs, en el terreny...

Pedalar per la sorra és pràcticament impossible, i quan no hi ha sorra hi ha pedres, no vam posar el plat gran cap dia..i..NO ESTAMOS TAN MAL...!!!

el Coca no pot evitar les temptacions

És una ruta molt recomanable, el paisatge, totalment diferent al que estem acostumats, el clima, agradable, si es tria èpoques de menys calor, la gent molt amable,...

Lúltim dia d'estada a l'illa el vam dedicar a visitar els llocs on no havíem passat amb la bici, el Golfo, el Charco verde de los clicos, la Geria (plantacions de vinya ) la casa de Cesar Manrique, integrada totalment en el paisatge de lava que l'envolta.

Recomanem fer la ruta, és interessant i apta per la majoria de pedalins/es del món, Pedales de lava, ofereix la possibilitat de fer el recorregut en diferents etapes.

I com a punt final...ha sigut un plaer pedalar, però també menjar i beure...las papas arrugas, el mojo verde, mojo rojo, el peix i els vinets de la zona ajuden a moure les cames amb més gràcia!

Informació: www.pedalesdelava.com

Sílvia, Coca, Joan, Rosó

El proper dijous 12 de novembre s'emetra al canal 33 (Temps d'Aventura) un reportatge de PEDALES DE LAVA