Skip to content
Narrow screen resolution Wide screen resolution Auto adjust screen size Increase font size Decrease font size Default font size blue color orange color green color

tupedala c. c.

Escanyabocs 2010

escanyabocs10.png

22-23 de maig a La Seu d'Urgell.


Més informació a www.escanyabocs.com  

Open Infantil Comarcal 2010

Per nens i nenes de 5 a 14 anys

Coll de Nargó: 1 d'Agost

Oliana: 21 Agost

La Seu d'Urgell 18 de Setembre. 

Més informació | Fotos | Video edició 2007 2008 2009

RECORDEM L'OBLIGACIÓ DE DUR CASC HOMOLOGAT EN TOTES LES SORTIES  (Normativa de trànsit pels ciclistes)
 
Inici arrow BTT arrow MARROC
MARROC PDF Imprimir a/e
escrit per: Anna Gabernet   
sábado, 23 enero de 2010

EN BTT PER L'ATLAS

 

 

Un dia de setembre l’Úrsula em va explicar el seu projecte de Nadal: anar a fer una ruta en btt per l’Altea. La idea em va semblar interessant però a l’hora prohibitiva: no podia faltar als dinars nadalencs. Així que vaig anar veient com se’m feia la boca aigua mentre elles preparaven el seu viatge, del 23 de desembre al 5 de gener.

 

Però amb els dies me’n vaig adonar que no estava sola, l’Aina i l’Elsa tenien les mateixes aspiracions beteres i les mateixes restriccions familiars. Vam mirar vols per internet i vam decidir seguir les passes de l’Úrsula i la Bego uns dies més tard, del 31 de desembre al 10 de gener.

 

La nit del 31 de desembre facturàvem les bicicletes ignorant que al final de la cinta de mercaderies especials no hi havia ningú per pujar-les a l’avió (devien estar preparant el raïm..) Vam arribar a l’aeroport de Marràqueix amb totes les alforges però sense cap bicicleta. Enfadant-nos amb un francès macarrònic vam aconseguir una nit d’hotel 5* i el compromís de que enviarien les bicicletes el més aviat possible.

Image
trobant a farltar les bicis a la piscina de l'hotel de 5 estrelles


 

 

 

De què ens servia una piscina de luxe al mes de desembre? Ens vam passar el primer dia de l’any trucant a l’aeroport per reclamar les nostres bicicletes, tot eren bones paraules però les hores passaven i les nostres btts continuaven a Barcelona. Com a mínim teníem la seguretat que el 2010 només podia fer que millorar, així que ens ho vam agafar amb filosofia i vam anar per la Medina de Marràqueix a provar els cous-cous, tajines, tes i tota mena de delícies marroquines.

 

 

   

Image
Davant d'una botiga de bicicletes a Marraqueix

 

El dia 2 vam tenir la bona notícia de que havia arribat una bicicleta (la meva), les altres continuaven a Barcelona perquè la bodega de l’avió estava massa plena. Indignades per aquesta mala passada, les altres dos bicicletes com a molt aviat arribarien el dia 5, vam trobar-nos amb l’Úrsula i la Bego que ja tornaven de la seva ruta. Les seves dos bicicletes serien la nostra salvació! El dia següent, 3 de gener, a les 7h del matí agafàvem el bus cap a Boulemane-Dadès, origen de la ruta.

La idea inicial de ruta es va reduir al gastar dies per Marràqueix.

 

 

 

Image
Sortin de Boulemane-Dadès

 

1ª etapa (de tarda): 20 km. De Boulemane-Dadès a Ibt-Larbi tot remuntant el riu Dades.

Una etapa de tràmit per carretera amb l’únic objectiu d’allunyar-nos de la zona més poblada i materialitzar la idea de que havíem començat la ruta. (Recomano molt l’Hostal de les Figues d’Ibt-Larbi, quin menjar!!, vam anar durant tota la ruta a mitja pensió, hi ha molts hostals per tot arreu)

 

Image
A dalt de les prefectes paelles del congost del Dadès

 

 

2a etapa : De Ibt-Larbi a Tilmi. 51 km per carretera i després pista. 1080m de desnivell positiu acumulat.

En aquesta etapa pugem per les mítiques paelles del riu Dades. Paisatges molt canviants i secs. Pobles petits plens de gent encantadora i alhora sorpresa per veure tres noies soles en ruta.

 

 

Image
En Dres, un noi que ens va acompanyar 10 Qm de forta pujada

 

 

 

 

3ª etapa: De Tilmi a Agoudal. 60 km per pista. 1300 m de desnivell positiu acumulat.

Etapa dura perquè tot el desnivell positiu es fa d’una tirada, sense descansos i molt fred, dalt del port la temperatura és de -1º. 40 km de la ruta es fan sense trobar pobles, com a molt algun 4x4 llogat per algun turista. Els paisatges són espectaculars, quilòmetres i quilòmetres de formacions geològiques de mil colors. (Recomano l’Hostal Ibrahim d’Agoudal, s’hi menja molt bé i parlen espanyol).

 

 

Image
pujant un coll de camí a Agoudal

 

4ª etapa: D’Agoudal al llac Tislit. 45 km, 400m de desnivell positiu acumulat.

 

 

Etapa curta i interessant perquè comencen a aparèixer els primers arbres i camps cultivats. El llac Tislit té una pau difícil d’explicar en paraules. Ens vam allotjar a l’Hostal de la Malika, una senyora encantadora que ens va donar una mala notícia: el dia següent havia de nevar. Vam relativitzar les seves paraules, ja ens havia nevat una mica i tampoc havia sigut tan greu. Vam anar a dormir pensant que l’endemà pedalejaríem per les Gorges del Todra.

 

 

Image
El llac Tislit sense neu

 

 

 Com us podeu imaginar aquest volum de neu va donar per acabada la nostra ruta en btt per l’Atlas. Ara només teníem una cosa en ment: fugir el més aviat possible d’allà, el dia següent havia de caure un metro de neu. La Malika ens va trobar al Jamal, un home que amb el seu tractor ens ajudaria a passar el primer dels tres ports que ens separaven de l’aeroport de Marràqueix (teníem 3 dies per arribar-hi).

 

 

Image
El llac Tislit amb neu

 

 En Jamal ens va deixar a Aghbala, un poble ple de marroquins que viuen a Torroella de Montgrí. No parava de nevar i tothom ens anava mentalitzant de que perdríem l’avió, el poble quan nevava es quedava 3 o 4 dies incomunicat. Finalment, i després de moltes negociacions van trobar un home que va accedir a portar-nos a nosaltres i a les 3 bicicletes pels dos ports de quedaven amb el seu 4x4 a canvi d’una quantitat de dirhams més que acceptable. Gràcies a ell i a les seves dots de conducció sobre neu vam poder arribar a Marràqueix a temps, fins i tot vam tenir temps de comprar te i espècies!

Image
Col·locant les btts i les alforges en un tractor d'1 plaça

 

I fins aquí la nostra aventura, ben diferent de com l’havíem imaginat, amb molts imprevistos i alhora amb moltes alegries. Molt recomanable! (però millor si es fa fora de l’hivern…)

Anna Gabernet

 

 


 

 

 


 


 

 

Modificat el ( jueves, 11 febrero de 2010 )
 
< Anterior   Següent >