BRUTAAAAAAL!!!!!

 

Aquest cap de setmana, un grup dels tupedala  se’n van anar a  fer turisme. El destí aquest cop va ser les terres de l’Ebre i més concretament van pedalar pels Ports de Tortosa-Besseit.
El divendres 2 de novembre, després de conduir una bona estona vàrem arribar a Tortosa, que durant aquest cap de setmana es va convertir en el nostre campament base. Tal i com fan els equips de futbol de primera divisió vàrem passejar per Tortosa  amb posat relaxat, esperant l’encontre del dia següent,  només ens faltava un xandall amb els colors del club.
Al dia següent, (dissabte 3) vàrem quedar a les 8 a la porta de l’hotel  amb els amics, el Fèlix i la Mercè, que ens van guiar fins a Mas de Barberans que és on va començar la nostra “petita aventura”. Allà  ja ens esperaven més ciclistes (la colla del Ballester)  que havien sortit de la Sènia una estona abans (ja portaven uns 12km a les costelles).

Pare Faig o Faig del Retaule

 

Els vint-i-quatre vàrem començar a ascendir per la pista del barranc de la Galera, la pujada va ser dureta però el paisatge era molt maco. Durant l’ascensió, a la nostra esquerra, es veien unes formacions rocoses molt irregulars, alguna com “la Joca” (que vol dir llit o lloc on dorm l’aviram) era com un monòlit al cap de la serra. Aquestes formacions i molt del paisatge que es va veure posteriorment eren el producte d’un terreny calcari (que dona lloc a prominències, forats, coves, cavitats etc.). Durant la pujada vàrem trobar fonts com la que hi ha a la casa forestal i ens va permetre reposar el nostre combustible tant necessari com ecològic. Una mica més amunt, afortunadament per a mi, vàrem visitar la cova del vidre que era una cova enorme que oferia vistes a la plana. Posteriorment vàrem continuar pujant fins un total de 20km fins arribar a casetes velles on hi havia “mas Andresito”que és un bar MOLT ben situat en el  coll.

cova del vidre

El Retaule

En aquest barranc ens van mostrar el faig pare (un faig enorme amb unes arrels impressionants) alçaria 25m  / volta de canó 4m. i el pi gros que és un pi que necessites sis persones agafades de la mà per fer-ne el perímetre i d’alçada proporcional (31’5m).  En aquest punt el grup es va dividir, uns van fer una trialera que era molt difícil que va ser puntuada en l’escala Ballester com a BRUTAAAAAL !, i la resta van seguir el barranc que ens duia a l’embassament d’Ulldecona. On ja ens  trobàvem a la província de Castelló. Aquí, continuant la nostra dinàmica, vàrem fer un cafè en el bar “Molí de l’Abad” prop de la presa. D’aquí el descens va ser molt ràpid per carretera asfaltada fins a la Sènia, on uns quants companys ja van finalitzar la ruta. La resta van pedalar entre olivers molt ben cuidats i trossos impecables fins a Mas de Barberans.

Barranc de la Fou

El diumenge dia 4 els tupedala tornàvem a posar fil a l’agulla i ajudats com sempre pels companys de les Terres de l’Ebre ens en vam anar fins a Arnes, Horta de Sant Joan. Aquí, a tocar de la província de Terol, fou la sortida per atacar Els Ports per la cara nord.
Des de Arnes ens vàrem dirigir als estrets on vàrem agafar el sender fins l’Àrea de la Franqueta. Aquest tram per a mi ha estat un dels més bonics i més distrets.

Estrets d'Arnes

Ha estat una excel·lent elecció. A partir d’aquí un cop vàrem arribar a un petit càmping va començar una pujada “interessant” fins al coll de Pell Negra. Allà es va agafar un corriol bastant difícil al principi, on un servidor va saltar per davant de la bici. La baixada va esdevenir més neta de pedres fins que va arribar a ser un corriol molt divertit i molt ràpid fins als estrets novament, on vàrem fer un tros del camí inicial en sentit contrari fins que a l’alçada d’una petita presa, on  vàrem tornar a ascendir per una pista fins al coll de la Farrera. A partir d’aquí es va agafar un sender molt maco que ens portà a un prat on hi havia el  Mas de les Valls. Un cop aquí vàrem seguir un tram molt difícil que es tractava de seguir el barranc del riu de les Valls. Després de fer aquest tram es va agafar un camí que ja ens va dur a Arnes. 

sender vorejant el riu de les Valls

Distància: 30km desnivell: 760m

A Arnes vàrem dinar els tretze, per cert molt bé, en un restaurant que es deia “can Barrina” i d’aquí cap a casa.
Voldria agrair la imprescindible col·laboració  dels amics de les Terres de l’Ebre que ens han acompanyat en tot moment i han estat uns immillorables amfitrions.
Tots hem xalat molt.!
Francesc París, 5 de novembre del 2007.