La travessa ha estat un èxit!!!
Després de 53h 50’, l’arribada a Port de la Selva, es feia en mitg d’una colla d’amics i familiars. Alguns en bicicleta, els altres amb els cotxes d’assistencia.
El repte de creuar els Pirineus en menys de 48h doncs, no ha estat possible, però els dos dies viscuts sobre la bicicleta, envoltat d’amics i familiars, han estat molt especials.
“Val a dir, que pensava que es faria mes llarg, que em passarien les hores damunt la bici mes lentament…”
“Ara quan miro les hores passades, les aventures sobretot nocturnes, i les sensacions viscudes al costat de tot aquell grup de gent, que anven i venien, que em cuidaven i m’ajudaven en tot, m’adono de la sort que he tingut de poder realitzar aquesta viatge junt amb ells.”
Al final doncs, el repte purament espotiu, no s’ha pogut realitzar, doncs les 48h, han quedat lluny, tambè perquè davant la impossibilitat de realitzar-lo, el ritme va decreixer, i la motivació de les 48h es va anar transformant en la motivació del viatge amb tota aquella gent que animava, cuidava, i estava pedent de mi tot el dia!! I mai mes ben dit!!
Així que els ultims quilometres, es van fer mes relaxadament, ja en un ambient molt mes distes. Tot i que val a dir que l’ambient entre tots els assistents, ha estat en tot moment impressionant.
La travessa, ha tingut molts entrebancs..., més fred del que esperava a les nits, pluja, colls tancats per obres, punxades de pneumatics, vent en contra... i evientment la son !! que no perdona.
Però el que queda al final, es una molt bona sensació, una experiencia increhible, uns paissatges preciosos, uns companys molt espcials…
Voldria agrair a tots els que m’han ajudat a poder realitzar aquest viatge, tots aquells que hi ha estat presents, aixícom aquells que han anat seguint la Travessa mitjançant les trucades als assistents. I evidentment, tambè a tots aquells que durant aquests dies s’han preguntat on deuria ser i com em trobaria.
Moltes gracies.
Arnau Julià