| BALAGUER |
| escrit per: Eva Clausó | |
| jueves, 23 julio de 2009 | |
|
L'EVA VA DE MARXA ![]() l'Auita i l'Eva A LES VICISSITUDS..., CANYA I ENDAVANT: I MARXA CICLOTURISTA MONTSEC. Després d'un juny bastant atropellat, el 4 de juliol dos tupedalinos -el Guiti ens va fer el salt. Els incendis per la plana aquells dies van ser terribles, i la feina és el primer-, l'Auita i moi ens vam apuntar a la I Marxa Cicloturista Montsec-Montsec. Ah!, i la Merche que ja va tenir paciència per l'espera. Jo no les tenia pas totes. Només feia un mes que m'havia comprat la bici de carretera. Les ganes però, i eran ben posades. Un dia vaig mirar el comptakilòmetres -aquest encara em funciona, jo els trenco tots- i posava 1000 km. OSTRAS MANELA els havia fet en un mes, jo penso que encara estic en estat de xoc ja ja ja..., Apa doncs cap el Montsec! Hi havia dues opcions la ruta llarga de 156 km amb un desnivell de 3.100 i la curta 81 km amb un desnivell de 1.300. A mi, no em van haver de convèncer gens. De patac cap a la CURTA. Vaig triar bé. L'Auita també va fer la curta no fós cas que em perdés ja ja ja.... Amb el Piiiiiiiiiiiiiit propi de les curses van donar el tret de sortida. L'Auita es va posar al grup de davant de tot i, apa a pedalar. Va ser ràpid com el "RAYO", perquè fins a la meta no ens vam tornar a veure. Va arribar sisè amb un temps de 2:41 minuts. Mentrestant jo anava avançant ciclistes, un per aquí, dos per allà, i no és pas conya. A poc a poc anava passant gent i em sentia més contenta i feliç que ningú. TENIA EL DIA! Per davant teníem el Port d'Àger i l'Alt de Fonllonga i kms de pantà de Camarassa. Va arribar un moment que em vaig quedar sola un mússol a la carretera. Ningú pel davant, ningú pel darrera. Sort que un motorista dels Mossos es va posar al davant, i apa com si fós la Tête de la course ja ja ja..., em va fer de guia fins a l'entrada de l'Alt de Fonllonga.
Els últims 6 km fins a la meta els vaig patir. Caray! el peu esquerra es va quedar ben enrampat. Al fons vaig veure un cap amb un casc vermell que venia: Alel.luia, era l'Auita! Ell ja havia arribat feia estona, però em va venir a acompanyar els últims kms. Vaig arribar segona de les dones 3:16 i 28è de la classificació general. L'esforç va valdre la pena. Merci a tuti els que aquests últims mesos, senzillament heu estat allà. De veritat! Eva Clausó |
|
| Modificat el ( jueves, 23 julio de 2009 ) |