LA RUTA DE DON QUIJOTE
Aquesta ruta transcorre per l'escenari on Cervantes va situar les aventures, amors, somnis i discursos filosòfics de Don Alonso Quijano. “La Manxa”
La ruta consta de 10 trams, cada tram està dividit en etapes, hi ha un total de 54 etapes, la ruta del Quijote té 2.435 Qm.
Està pensada per fer-la a cavall o en BTT.
El recorregut,està senyalitzat amb uns pals, que indiquen la direcció de la següent població, la distància i l'altitud.
La millor època de l'any per fer-la és la primavera o tardor.
Nosaltres, teníem planejat fer en tres dies una distància de 336 Qm.
Villarrobledo – Tomelloso (80 Qm)
Sortida de Villarrobledo (24.074 habitants) població amb la més gran extensió de vinya del món, 30.000 hectàrees dedicades al cultiu del raïm. Relacionada amb la producció de vi, es desenvolupa en aquesta ciutat una de les més emblemàtiques indústries de la zona, la de fabricació de “tinajas”
l'elaboració de formatge forma part de la riquesa de la zona.
Al centre de la població (lloc de partida de l'expedició) podem visitar la parròquia de San Blas, barreja de Gòtic, Renaixentista i Barroc.
Després de preparar les bicis amb tots els estris que necessitarem durant els tres dies del recorregut, sortim a les 09:00 h de la plaça central de Villarrobledo, amb una bona temperatura matinal, tot fa pensar que passarem calor. Tenim per davant 80 Qm
Durant els primers quilometres podem gaudir dels camps de ceps, ara sense raïm, que ens regalen unes tonalitats ocres, vermelloses i verdes....de tan en tan ens creuem amb algun vehicle de camp que transporta els últim cabassos de raïm que quedaven per collir. 
La propera població, a 46 qm. per on hem de passar es Ossa de Montiel (2.766 habitants) No trobarem cap lloc per agafar aigua ni menjar, menys mal que, amb previsió, portem peres i magdalenes que ens serviran per fer un petit descans a sota d'una alzinera, això i unes quantes ametlles que ens hem trobat a sota d'un ametller ens ajudarà a arribar a Ossa.
El primer lloc que visitem es el “Super”, comprar aigua i menjar és la primera necessitat, uns entrepans boníssims de tonyina, una migdiada, fotos amb l'Hidalgo i una conversa amb l'alcalde del poble, que ens informarà dels llocs més interessants, ens servirà per tornar a agafar les bicis i continuar la ruta.
Las Lagunas de Ruidera, formen part del Parc Natural més interessant de Castella-la Manxa. L'aigua i el verd del paisatge, contrasten amb l'entorn sec on estan ubicades. L'origen de les llacunes és l'aigua de la pluja i de la neu, que a través de coves i circuits subterranis, va canalitzada fins arribar a les llacunes. Els 15 llacs de la vall estan enllaçats per cascades.
la vegetació que els envolta, pins, alzineres, sabines, oms, salzes, nogués, i plantes aromàtiques com l'espígol, el romaní, fan que pedalar a última hora del dia es converteixi en un plaer, el cansament desapareix per obra de màgia i arribem a Tomelloso a la vesprada superant de 35 els 80 qm previstos i amb ganes de descansar.
Tomelloso – Almagro (100 Qm)
Tomelloso (31.502 habitants), té una gran activitat industrial i comercial, centrada en el conreu de la vinya i l'elaboració del vi. Als carrers del centre de la ciutat, es poden veure les reixes “lumbreras” que ens indiquen l'existència de nombroses coves, que, fins fa poc, servien de bodegues per elaborar i emmagatzemar el vi. Hi ha de 2000 a 4.000 coves al subsòl de la ciutat.
Decidim ser matiners i sortir abans que el sol ens saludi...avui tenim més quilometres i volem arribar aviat per poder fer una visita a Almagro.
Ens organitzem i decidim fer 60 Qm abans de dinar i deixar la resta per la tarda. Tot va bé...,de moment, perquè a la sortida de Tomelloso, primera punxada del dia i primer canvi de càmera.
Continuem el trajecte, aquesta vegada els camps de cereals en espera de ser sembrats, s'alternaran amb les vinyes i les oliveres per collir.
Ens apropem a La Solana, poble i terra de safrà, tenim la sort de passar amb les bicis entre aquestes flors que acoloreixen de lila el marró de la terra seca, ja que, és en aquesta època quan comencen a sortir. El safrà de la manxa està considerat el millor d'Espanya. S'ha de collir amb les mans, flor per flor i amb molta cura de no trencar-les.
Alguna plantació de meló i de síndria ens ajuda, en moments puntuals, a suplir la manca de fonts.
Parada per dinar a Mazanares...avui si que anem bé, farem un entrepà ràpid a la sortida del poble, per no perdre temps i continuarem la ruta...a les 18h a Almagro.
je..je...”no es pot dir blat fins que es al sac i ben lligat”
Sortim de Manzanares, quatre bicis x dos rodes = 8 , vuit punxades en 5 segons....,una hora perduda...continuem el camí per la carretera i decidim deixar el camí senyalitzat. Una altra punxada, tornem a parar una estona, el cel s'està tapant amb uns núvols que dibuixen formes espectaculars, sembla que una nau extraterrestre hagi de sortir entre ells i endur-se a la Dulcinea del grup.
L'arribada a Almagro es fa pesada, el vent bufa de cara i la carretera és més llarga que un dia sense pa. Finalment entrem a la població....OOHHH QUE MACA, llàstima que no podrem veure res....avui hem fet 115 qm, hem de decidir que farem demà, no ens veiem amb cor de fer els 156 Qm previstos.
Demà serà un altre dia!
Almagro -Villarrobledo (156 Qm.)
D'Almagro (8.354 habitants) cal destacar la plaça Major. De grans dimensions, planta rectangular, amb unes galeries de fusta de color verd damunt de 85 columnes de pedra. La funció de les galeries era la de poder observar els espectacles que es celebraven a la plaça. L'Ajuntament (segle XVI) i “la torre del reloj” son els altres edificis per visitar.
El corral de comedias, (a la mateixa plaça) monument nacional, conserva l'estructura original dels teatres del segle XVII. A l'altre costat de la Plaça, al fons d'un carreró, hi ha el “Museo del Encaje” (les puntes de coixí), i el Museu Nacional del teatre.
No ens veiem capaços de fer els quilòmetres que tenim per davant, mirem d'escurçar la ruta, però no es possible, al final decidim fer-la per carretera, serà més ràpid i no tindrem la necessitat de fer servir els frontals que no portem. (ja..ja..ja..)
A pocs quilòmetres , trobem un parc de bombers, demanem informació a l'hora que canviem dos càmeres més..., esperem que siguin les últimes. Ens aconsellen no passar pel parc de Daimiel, no val la pena, la sequera que s'arrossega des de molt temps, no fa atractiu el pas per aquella zona. El subsòl de turba, està cremant, i l'aspecte és desolador...llàstima!
A l'hora de dinar arribem a Campo de Criptana, (13.184 habitants) escenari de la lluita del Quijote amb els molins, tenim ganes de veure'ls, a la zona on hem pedalat els dos dies anteriors no n' hi hem trobat cap.
La sierra de los molinos, és una discreta elevació sobre la immensa plana manxega.
Durant segles, els habitants aprofitaven la força del vent per fer funcionar el complex mecanisme dels molins, per poder transformar el blat en farina.
Hi va haver 34 molins que amb el pas del temps han estat derruïts. Ara se n'estan restaurant alguns , convertint-los en museus d'estris del camp i altres activitats.
“un lugar de la mancha de cuyo nombre voy a acordarme”
Han sigut uns dies de molt pedal, però sobre tot de riure i de compartir molts bons moments amb unes magnífiques persones.
Fins sempre!
El nostre agraïment al Diego Moreno, company i amic que va prepara la ruta i al final no va poder venir. (potser ja sabia el que ens esperava...je...je)
Jordi, Auita, Miquel, Marcel, Eva, Pili, Rosó