VOLCAT 2010
Hola, sóc el Francesc París i us explicaré la meva última experiència en el món de la bicicleta, com en alguna altra ocasió com acompanyant (és que cansa una mica menys).
Durant aquesta setmana Santa, 2, 3 i 4 d’abril es va celebrar a les comarques de Lleida la Volta a Catalunya en Btt, “Volcat 2010 Ara Lleida”
l’Enric ens va comentar que faltava gent per fer avituallaments i vàrem acudir ràpidament a la nova missió que se’ns havia encomanat. Aquest cop havíem d’ajudar a la Lourdes, la Rosa, al Pepito i l’Enric.
Les funcions de l’Eli i meves serien les mateixes que a la Transalp, fer avituallaments, massatges, etc. En la logística vàrem coincidir amb la Silvia , l’Edgar i amb el Jordi.
Durant aquesta estança tothom va pagar alguna cosa (gasoil, menjar, etc..) menys jo que no vaig pagar res. Per allà es deia que m’ho pagava benestar social, que estrany! No ho entenc. Aquest extrem no me’l vaig creure mai, tot i que a la porta hi havia una adhesiu de “Benestar Social, per a la reinserció....”.
Un cop va començar la cursa els papers van quedar clarament definits, uns duien les caravanes, altres els cotxes, altres feien el menjar, altres els avituallaments, etc..
La volta a Catalunya en btt es va compondre de tres etapes per les comarques de Lleida. La primera etapa, el dia dos d’abril va transcorre entre Solsona i Guissona, amb una distància inicial de 57 km tot i que als participants els en va sortir més. El final va ser molt i molt dur.
La segona etapa, la del dia 3, va ser la més llarga, uns 84 km, que va ser la consolidació de les posicions del primer dia. Va ser entre Guissona i Àger. Finalment el dia 4 es va realitzar la tercera i última etapa entre Àger i Balaguer de 52km.
Els nostres ciclistes havien de pedalar molt i van fer un molt bon paper, tant en conjunt com individualment:
La Lourdes va fer un segon lloc en la classificació general fèmines elit, quasi res, per darrere d’una corredora d’Estònia i per davant d’una d’Euskadi.
La Rosa va quedar sempre en una bona zona de la taula, sempre constant sense perdre l’esperit competitiu.
El Pepito va fer una molt bona posició, com una fera.
I finalment l’Enric que va fer primer en la categoria de màster 30.
També cal fer menció de la participació del Marc Regada i el Toni Aran (tupedala c.c.) en la pedalada popular, realitzant la primera etapa del la Volcat entre Solsona i Guissona de 57 Km.
Tot l’equip va tenir un comportament molt noble i competitiu, i vàrem estar molt orgullosos de formar part d’aquest grup, ja que quan nosaltres recollíem les coses de l’avituallament n’hi havia que encara esperaven els seus corredors. Jo marxava ben tibat, pensant que no m’havia equivocat d’equip i mirant de reüll. Tot i que hem rebut grans ofertes multimilionàries per passar bidons als top 10, ens quedem amb els del Tot Vici en Bici i “Salut i Bellesa” (la Rosa).
M’agradaria comentar que hi havia equips, amb desplegaments de vehicles, roba i materials que impressionaven però després passaven les nostres feres i feien bones posicions, es curiós veure com en altres llocs s’aposta molt més per aquest esport.
D’altra banda és interessant de veure com s’alimenten els ciclistes en dies de competició, com estiren, com utilitzen en algunes ocasions els elèctrodes que provoquen contracció dels músculs de les cames (compex). Em pregunto si pot tenir alguna aplicació en la meva vida personal..., bé deixem-ho estar.
A nivell esportiu, la nota negativa va ser que algun il·luminat va canviar els senyals de cursa i la majoria de corredors es van perdre produint-se un fenomen curiós, que molts dels corredors de cua van esdevenir dels primers. Això va provocar que els nostres companys haguessin de fer més quilòmetres i a sobre tornar avençar a molts corredors. Va ser una remuntada impressionant, i varen poder conservar les seves posicions de podi a la general.
En l’apartat social de la cursa hem estat molt units i ens ho ens passat molt bé. La resta d’acompanyants i ajudants com la Silvia, l’Edgar, el Jordi , la Rosa, l’Eli i jo, ens hem entès molt bé. M’agradaria enviar una salutació a la Rosa i al Jordi als qui he conegut aquí i espero no desconèixer. Espero tornar a coincidir en algun altre lloc.
Algun d’ells segur que és un agent de benestar social encobert per controlar-me, no se sap mai.
La veritat és que és una meravella anar amb aquest personal
http://www.youtube.com/ocisport#p/u/0/sWKzMcJPTAY
http://www.youtube.com/ocisport
http://www.youtube.com/watch?v=0ZcIELW92hA
